Dilluns, 28 de juliol de 2014 18:22 h logo rss

Aleix Clarió


Dilluns, 26.9.2011. 12:53 h

La diàspora dels déus: Capitol VII. L’holocaust palestí

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix





Israel, assetjada per Hamàs (radicals islamistes que controlen part de la Franja de Gaza) ha anat adoptant posicions cada cop més radicals, si cap. Les seves accions i decisions són cada cop més controvertides i han deixat de tenir el recolzament de molts països i de totes les organitzacions pro drets humans i en defensa de la pau. El fet però, es que a Israel ara mateix ja li és ben igual la seva reputació i imatge arreu del món, així ho ha mostrat públicament en nombrosos fets i, més recentment, amb l'assalt desproporcionat a la flotilla que portava ajuda humanitària. Intenten mantenir la imatge de màrtirs de la IIa Guerra Mundial, pobres bons ciutadans perseguits i víctimes de complots.

Però els mitjans de comunicació cada cop mostren la cara més obscura del verdader monstre. Les presons israelianes, on tenen a milers de palestins tancats en condicions infrahumanes, sense judici, sense cap mena d'atenció, retinguts il·legalment el temps que creguin oportú i les seves tortures són conegudes arreu del món. Els sona Guantánamo? Aquest és el seu germà bessó. Qui aprèn de qui? L'aixecament del Mur de la Vergonya ha deixat patent una vegada més que, o bé Israel no acaba de ser conscient del que fa, o la seva doctrina és una barreja entre la bogeria de Hitler i el tacticisme de Stalin.

El bloqueig que porta a terme sobre la franja de Gaza des de l'any 2006 és, en tots els sentits, inhumà i il·legal. El Dret internacional prohibeix fer un bloqueig sobre un territori per terra, mar i aire. La Franja de Gaza porta quatre anys bloquejada i envoltada, per terra, d'un gran mur de formigó de 8 metres d'alçada; al seu costat, el primer mur de la vergonya que separava les dues alemanyes és cosa de nens. Israel a confinat a més de 2 milions de palestins a un territori de menys de 365 km, i amb una jurisdicció marítima de 3 milles (no podrien pescar en tant poc territori ni per casualitat del destí). A més de tot això, Israel va practicant els atacs selectius, és a ir, assassinats "controlats" de terroristes dins la franja. Aixi mateix ja porta dues incursions a gran escala dins de la Franja. Resultat de tot això: milers de morts civils, tot el territori destruït, sense llum, sense aliments, sense animals, ni cases en condicions, sense medicina... sense res. És la terra de la desesperança. Depenen exclusivament de les ajudes de l'ACNUR i dels túnels clandestins que van de la Franja de Gaza a Egipte. Pels més de 2.000 túnels excavats a mà passa, de contraban, tot el que es pugui imaginar.

El més sorprenent de tot plegat és l'enfermetat que pateix Israel i la tolerància internacional. M'explicaré. Crec fermament que els israelians, en gran part, no son responsables dels seus actes. Són el fruit de com la història els ha tractat, de com han sigut acollits allà on han anat: patalejats, insultats i discriminats fins al punt de voler exterminar-los. Són malalts que no s'han recuperat de l'holocaust nazi, massa recent per a tots ells i que només va sembrar una cosa dins els seus cors: odi.
L'altre part és la tolerància internacional, i això sí que no te excuses, ni perdó. L'argument d'evitar una guerra mundial o nuclear no convenç a ningú ja. Son els interessos econòmics i estratègics de les potencies mundials, especialment els Estats Units. És un estat amb dret a fer el que vulgui sabedor que mai li passarà absolutament res mentre els americans (que sustenta econòmicament i, en conseqüència, domina les Nacions Unides) els continuïn protegint amb els seu paraigua d'hipocresia.

Els fets diaris constaten que Israel ha convertit la Franja de Gaza en una enorme presó que, mica en mica, acabarà sent la tomba de tots els seus habitants. La terra promesa ha passat de ser el paradís terrenal a ser l'infern. Mai s'hauria d'haver creat l'estat D'Israel. No té fonament històric, ni jurídic, ni legal ni, per descomptat, moral o ètic.  
 
És cert que l'holocaust va ser una de les grans barbaritats del segle XX, però més gran va ser l'holocaust de Stalin a Rússia, amb prop de 54 milions de víctimes, i no per això s'ha creat cap estat. És incomprensible que els fills i nets supervivents de la barbaritat nacionalsocialista estiguin fomentant i mantenint un règim del terror com el que viu el poble Palestí.

A les Nacions Unides li hauria que caure la cara de vergonya: en primer lloc per no reconèixer l'error històric que va cometre i, en segon lloc, per mirar cap un altre costat cada cop que Israel insulta i enverina cada lletra de la paraula dret humà. La seva inacció l'està portant a cometre els mateixos errors que la seva predecessora, la Societat de Nacions; i tots sabem com va acabar la cosa. Quants errors volen cometre més? Quantes lliçons d'història necessiten per actuar? Sens dubte aquest òrgan va morir just avui fa 20 anys, quan els Estats Units va passar a ser la única superpotència mundial ambla caiguda de la URSS. I és curiós que la defensora de la democràcia, dels drets humans, sigui alhora l'aliada dels tirans; la pleitesia americana vers els israelians és, si més no, dantesca i digne d'estudi.

La solució al conflicte no és cosa meva, tot i que per a mi és molt clara. El que de moment és urgent és parar l'holocaust del poble palestí. Fins que cada nen i nena que viu a palestina no pugi anar a escola, al metge, al pati a jugar...mentre no pugui una dona donar de menjar cada dia als seus fills, o mentre un ciutadà palestí no pugui circular, pensar, opinar o cridar lliurament, mentre un pescador no pugui feinejar cada dia al mar lliurament; mentre no es respectin els drets que inalianablament pertanyen a una persona humana, el conflicte de l'Orient Mitjà serà impossible de resoldre.

Aquest setembre la ONU i tota la comunitat internacional tenen l'oportunitat de rectificar un error que els actuals líders mundials no varen cometre però que tampoc estan solucionant. En el moment en què es va crear l'estat d'Israel s'hauria d'haver creat el Palestí, amb unes fronteres i garanties de pau sòlides. O tots o ningú. Les decisions aplicades a mig gas no han fet altre cosa que complicar excessivament un conflicte ja de per si extremadament llarg i complicat.

Em quedaré, per acabar aquesta sèrie de capítols sobre el conflicte arabo-israelià, amb una frase d’una pel·licula [‘Kingdom of Heaven’, Ridley Scott, 2005] que sempre m'ha agradat molt sobre la ciutat de Jerusalem, bressol de les grans religions i dels grans conflictes de la humanitat:
 
Que val Jerusalem?
Res!
...
Tot!
 
Aleix Clarió i Herranz
Agost de 2011
  •  Sèrie de 4 articles publicats entre agost i setembre de 2011 a Telepremsa Girona, Directe!cat, Lamalla.cat i Aragirona.cat

lectures 970 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Aleix Clarió logo rss

Natural de Fornells de la Selva (1986) visc a Griona on he estudiat Dret a la UdG. He sigut Secretari de Comunicació, Salut i Vertebració territorial de la demarcació de Girona del CNJC i també vaig ocupar diferents responsabilitats a UDC i les seves joventuts. A nivell labroal, vaig començar al món privat i actualment ho faig a l'adminitració pública.




publicitat





categories

publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.