Dimarts, 15.5.2012. 02:00 h
Escric això sense haver vist el segon capítol de Gran Nord, basant-me únicament en el pilot. Però poc d’això importa, perquè no em pararé a analitzar la qualitat de la sèrie, la interpretació o demés merdes supèrflues. El tema important és l’allau de crítiques que rep setmanalment. Un autèntic fenomen a Twitter. Tot i que ja sabem que acabar una frase dient “a Twitter”, la desposseeix de tot valor.
El que és digne d’estudi són els comentaris llegits al web de TV3.
llegir més
Dimarts, 8.5.2012. 02:00 h
Els francesos no només ens passen la mà per la cara en el tema de tractar els reis com es mereixen, si no que, a més, saben escriure. Que no? Mireu, us he fet una llista de cinc llibres gavatxos que us faran millors persones. Res de totxos de Stendhal o Dumas. Novel·les entretingudes, aptes per (gairebé) tots els públics, fins i tot per llegir al metro sense que la gent us insulti i us titlli d’intel·lectuals. Llegiu-los ara que ve estiu, si no ho heu fet ja.
Viatge al fons de la nit (Céline, 1932).
llegir més
Dimecres, 25.4.2012. 08:00 h
Hi ha escriptors com Jonathan Franzen que es tanquen a l’habitació a les fosques, barren porta i finestres, es posen cotó fluix a les orelles i amenacen amb disparar trets a qualsevol que s’hi acosti. Després llegeixes “Llibertat” i veus que, evidentment, un llibre com aquest no es pot escriure al pàrquing de Pont Aeri. Necessites certa calma espiritual per crear una obra d’unes proporcions tan èpiques.
A l’hora d’escriure i, més concretament, a l’hora d’escriure ficció, hi ha tres elements que són innegociables per tal que la tasca pugui arribar a bon port: calma, solitud i disciplina.
llegir més
Dimarts, 17.4.2012. 02:00 h
El rei Juan Carles de safari el 2007 © ACN
El tema no és que el rei mati elefants. El tema és saber quines barrabassades ha fet aquest fill de la gran puta sense que ens n’assabentem. Perquè –deixeu-vos de tonteries– la informació que ens arriba nosaltres, la última merda de la piràmide social, són els rumors més barroers i primaris; l’engruna de la veritat. Avui en dia qualsevol subnormal amb la carrera de periodisme es pensa que pot anar a pescar exclusives als restaurants de la Bonanova i ser el nou Julian Assange. Confidencials digitals, twitters de paparazzi o “m’ho ha confirmat un amic de Facebook de Rafa Mora”.
llegir més
Dimarts, 3.4.2012. 02:00 h
Cada cop que sento una xirigota em sento més lluny d’Espanya. En l’espai i el temps, dic. Espiritualment no m’hi he sentit mai. Ni a prop ni lluny. Però quan sento cantar aquests senyors andalusos amb aquella alegria de postguerra és com si s’obrís un avenc de milions de segles entre ells i jo. Hom se sent arrelat a un poble, a la manera de pensar de determinades persones, a la família, a les tradicions o fins i tot a un puto desert com els passa als Palestins. No s’hi pot fer res contra això: som tan idiotes que és difícil expressar amb sentit què és el que significa ser de tal o qual nacionalitat.
llegir més
2364 lectures
9 comentaris
Enviar l'article a un/a amic/ga
