Democràcia els meus collons

Hi ha una teoria idíl·lica i naïf per acabar amb la crisi mundial i la corrupció econòmica: eliminar els intermediaris. Eliminant l’intermediari de la gestió i, de retruc, la seva (sempre enigmàtica) comissió, t’assegures una transparència sòlida i fiable. Però això no ho permetran, de manera que hem de conviure amb ells i veure com centenars de milers de bilions passen de mà en mà, amb nocturnitat i alevosia, sense figurar enlloc, mentre nosaltres suem sang per comprar-nos un sofà Rörberg de l’IKEA.

Mario Monti, nois. El salvador d’Itàlia. Un home ferm com una manilla que ha de salvar el país de l’espoli infligit pel putero del Silvio. Bé, pels que assentiu amb el cap quan la gilipolles de la presentadora apareix per dir “ha acabat la tirania de Berlusconi”, potser us caldria saber que aquest senyor és conseller de Goldman Sachs i Directiu de la Comissió Trilateral. No és un senyor que ve a salvar els mileuristes italians, sinó una peça més en la creació del fabulós super-estat federal europeu que ens farà anar de puto cul a tots els que estem al capdavall de la piràmide.

Ha passat el mateix amb Grècia. Em meravella veure com gent de la meva generació o jovencells arrauxats es deixen anar amb frases com “Papandreu ens putejarà a tots”, “què s’ha pensat aquest tio” i “està ensorrant l’economia europea”. Esteu segurs del que dieu? Que un bon home es posi tonto i demani referèndum (hi ha alguna cosa més democràtica, colla de subnormals que aneu amb la democràcia per bandera?) per oposar-se al que és un autèntic robatori, és el millor que ens podia passar. Que un inconformista salti a la palestra a dir “ep, senyors, parlem-ne” està molt bé. Però som tan idiotes i estem tan manipulats que fins i tot aquesta maniobra es va veure com un atac a Espanya. A ESPANYA!

Lucas Papademos: ex-vicepresident del Banc Central Europeu, assessor de la reserva Federal de Boston (recordem la màgia d’aquestes reserves federals americanes, que ni són reserves ni són federals). Aquest senyor no està allà per salvar Grècia, ni els grecs, ni estabilitzar el país. Està per seguir una agenda establerta (a la vista de tots, no cal que penseu en teories de la conspiració) i fer un pas més en la creació d’aquesta macro-europa que governaran des de Brusel·les els que ja ho fan ara des de l’ombra. Gent que anava pel carrer amb el cap ben alt dient “hem de votar SI a la Constitució Europea”: mengeu-me la polla. M’estimo més viure en una cova a la Cerdanya, menjant molsa i amb una escopeta a la falda que ser el puto esclau del banc que governa el meu país.

Papademos i Monti són dos homes que estan al capdavant d’un país SENSE HAVER ESTAT VOTATS. Ens omplim la boca amb la puta democràcia, però és la fal·làcia més gran de la història. Democràcia és la ONU enviant a uns moros indocumentats a matar en Gadafi perquè des del prisma de la democràcia amb quins sants collons jutges i condemnes a mort a un tio al que li has estat llepant el cul tota la vida? Democràcia és permetre al poble escollir un titella que no té ni veu ni vot en aquest puto món, perquè els que tallen el bacallà ja són als llocs que toca i no els ha escollit ningú. Democràcia és una paraula que fan servir els polítics quan tot argument és fútil, una paraula màgica que fa que hordes de subnormals surtin al carrer amb un paper en un sobre pensant que canviaran alguna cosa votant als que ens han venut des del principi dels temps.