Dissabte, 25 d'octubre de 2014 13:51 h logo rss

Jair Domínguez


Dimarts, 29.5.2012. 00:00 h

Retuitejar odi

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 10 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix





Catalans fent retuits de fatxes cagant-se en els catalans i sa puta mare o barcelonistes retuitejant madridistes dient que Guardiola es mereix la mort o coses pitjors. Jo ho fet i tu ho has fet, però ja n’hi ha prou d’aquesta merda, perquè l’odi ens surt per les orelles.

La gent que ha d’estar emprenyada ja ho està. L’odi és un sentiment que cal coure i madurar. L’odi que surt per instint, de bones a primeres, no és més que una rauxa inconscient i supervitaminada que, com a molt, pot empènyer algun sonat a rebentar la barrera del peatge o cremar algun cotxe. Poc més. L’odi autèntic, el que passa de generació a generació: aquest és el que mola. Odi que agafa consistència. Odi amb denominació d’origen.

Però odiar per Twitter no és res. No va enlloc. És fum. Tots ens insultem i ens volem arrencar els ulls, però no deixa de ser una pantomima. A Internet tot fa gràcia i tot s’hi val i tot ha de ser gratis i tot és anònim. Però l’odi gratuït no té cap força. L’odi anònim tampoc.

L’altre dia vaig llegir aquest tweet de la periodista Àngels Barceló:

Àngels Barceló (‏@abarceloh25): "Por que no hay inyecciones como las de Bankia para esas familias que se quedan sin casa por una "miserable" deuda?"

Sembla una pregunta retòrica. Espero que ho sigui. Perquè si no vol dir que

a) L’Àngels és una cretina.
b) ja sap la resposta i ho fa per generar odi (més).

En qualsevol dels dos casos, s’ha obert la veda contra els bancs. Ja és mainstream odiar els banquers. Fins i tot des dels informatius, on els presentadors cada dia fan més cara de “si llegeixo això em fotran una pedrada a la cara”.

Va haver una època en la que jo tenia odi dins meu. Odi envers els fillsdeputa que ens envolten, odi que bregava per sortir dia si dia també. El psicòleg em deia que abans que sortir al carrer amb una pistola o fotre una bomba al Parlament, fora bo que expressés el meu odi d’una manera menys expeditiva, escrivint en un blog, per exemple.

Devia funcionar perquè el sentiment d’odi ha deixat pas al de llàstima i vergonya aliena. Veure com el Molt Honorable surt pràcticament a demanar l’eutanàsia en directe o com l’idiota del Ministre d’economia s’inventa eufemismes per camuflar les pujades d’impostos em fa PENA.

I a vosaltres també us n’ha de fer, perquè si no ja estaríem corrent cap a Madrid amb les atxes enceses. Que es retalli sanitat i educació i es destinin diners a salvar Bankia és un insult més. Poseu-lo a la llista. Potser un dia d’aquests tocarà passar comptes, però estem tan instal·lats en el fangar de la desídia que cada segon costa més sortir-ne.
 

lectures 3586 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Jair Domínguez logo rss
Periodista, guionista, escriptor i lluitador de sumo amateur. Ha escrit per a 52, Buenafuente, Polònia, Crackòvia, Minoria Absoluta i altres.Ha fet guions per cinema, ràdio i publicitat. És autor del llibre de contes "Jesucrist era marica". És una de les veus de La segona Hora a RAC1. Acaba de publicar "Hawaii Meteor"



publicitat





publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.