Dimecres, 23 d'abril de 2014 21:31 h logo rss

Jair Domínguez


Dimarts, 26.6.2012. 01:00 h

Euromerdes

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 14 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix





Ep, nanos, què polles passa amb Eurovegas? La volem o no la volem? La pregunta és retòrica, atès que en aquest país no tenim ni veu ni vot, per molt que els mestretites de les tertúlies s’omplin la boca amb la putíssima democràcia.

A favor i en contra. Gent que somia amb treballar-hi de crupier, de cambrer o de fulana. Ecologistes que volen salvar algun ocellot autòcton de la zona. Persones políticament molt disperses, amb un discurs tan salvatgement incoherent que costa determinar si són de dretes o esquerres. Àvies despistades que porten setanta anys a Catalunya i no saben dir ni bon dia, que repeteixen mantres ancestrals com “esto e güeno para España” o “el arcalde es muy buena presona”.

Ja s’ha posicionat, vostè? Pensi que si no escull bàndol té totes les de perdre. L’acusaran de botifler per una banda i de reaccionari per l’altra. Diran que és vostè un fill de puta sense ànima i li diran coses com “pensava que eres dels nostres” o “quina classe de Catalunya vols?”.

La queixa i subsegüent revolta per evitar que es faci Eurovegas a Catalunya serà igual de potent que la revolta per demanar la independència de Catalunya? Quants fronts oberts pot tenir oberta la ment humana abans de dir prou? Potser hi hauria d’haver un encarregat de gestionar cada queixa popular: la dels peatges, la d’Eurovegas, la de les retallades, la dels subsaharians i la dels gossos que es queden sense casa a l’estiu. Tot gestionat per una persona vàlida, que parli bé i, sobretot, que no digui paraulotes. Així segur que ens anirien millor les coses: contractem una mena de Ramon Pellicer ben correcte i educat que vagi a picar a la porta de la Generalitat i li digui al President que no volem pagar peatges. Que no pagarem l’euro per recepta. O que li digui a en Sheldon Adelson que el donin pel cul amb una canya d’adamantium esquerdada.

Està clar que picant cassoles a la plaça no s’aconsegueix res. O si? Què mou a les persones a reunir-se al carrer amb pancartes i xiulets i després tornar a casa a veure si La Roja guanya a Portugal i això dóna una mica de sentit a les seves patètiques vides? Quant falta perquè el primer desesperat cremi el cotxe de l’alcalde? Quin percentatge de sou es deixaran retallar el Mossos d’Esquadra fins que diguin “a prendre pel cul, posem-nos de part dels que cremen pneumàtics”? Tantes preguntes i cap resposta. Caldrà seguir esperant.


lectures 3149 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Jair Domínguez logo rss
Periodista, guionista, escriptor i lluitador de sumo amateur. Ha escrit per a 52, Buenafuente, Polònia, Crackòvia, Minoria Absoluta i altres.Ha fet guions per cinema, ràdio i publicitat. És autor del llibre de contes "Jesucrist era marica". És una de les veus de La segona Hora a RAC1. Acaba de publicar "Hawaii Meteor"



publicitat





publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.