Tornaran enrere?

Després de la mini-gira multitudinària de celebració dels diversos aniversaris de Sopa de Cabra, ara la pregunta és si això quedarà en un retorn puntual o si l'èxit d'aquests set concerts els farà replantejar-se l'adéu. Ha quedat clar que el favor del públic el mantenen, tant de les generacions que els van seguir en el seu moment com de les que han crescut amb les seves cançons i no els havien pogut veure en directe. Entre els tres bolos del Sant Jordi, els dos de Fontajau, més els de Palma i Tarragona, els han vist, poca broma, unes 80.000 persones. Hi havia ganes de Sopa i l'operació retorn ––en principi, només commemoratiu–– va estar ben gestionada per explotar aquestes ganes. Encara que ni en els seus millors somnis pensaven que es generés tanta expectació. En aquest punt vull rebatre una de les crítiques que més he sentit i llegit contra els Sopa aquests últims mesos, a mesura que s'anaven anunciant nous concerts: que ho han fet per calés. Segur, no crec que hagi estat l'únic motiu però segur que ha pesat i molt, probablement el que més. I què? Que no hi tenen dret? Que potser els que els han criticat per aquest motiu, encara que els agradi molt la seva feina, treballen per amor a l'art? A qui no li agradaria tenir un llegat al qual pogués treure profit i fer caixa per una temporada? Menys hipocresia i menys enveja, que és el que hi ha darrere aquest retret.

Tornant a la pregunta inicial, vist l'èxit de públic i que sobre l'escenari els músics han satisfet les expectatives dels seus seguidors amb uns concerts plens d'energia, el retorn bàsicament dependrà de si en aquests mesos d'assajos i setmanes de concerts han pogut refer ponts entre ells i superar les diferències que un dia els van fer plegar. Per un grapat de concerts en els que han tirat del repertori antic, no hi ha hagut problema però una altra cosa és posar-se a composar cançons noves, tornar a enregistrar, conviure, etc. Comparteixen tots la mateixa il·lusió per tornar? Aquesta és la qüestió. I la pilota està al seu teulat.