Divendres, 29 d'agost de 2014 01:14 h logo rss

Josep Monés


Dilluns, 16.4.2012. 02:00 h

Competitivitat i romanços

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix





Tots hem sentit aquesta cançó. La competitivitat, per a un equip de futbol, és ser capaç de guanyar als seus rivals. Per l'economia d'un país, és que les seves empreses tinguin capacitat de vendre els seus productes i serveis a l'estranger i dins les seves fronteres.
 
Tots hem sentit aquesta cançó. L'estat espanyol - la novena economia del món per PIB al 2008, la dotzena al 2011 - és al lloc 36 del rànquing de competitivitat que publica el Fòrum Econòmic Mundial. Entre el caribeny Puerto Rico i el Regne de Bahrain, immers encara en la seva primavera àrab. Atenció, menys de 10 anys abans, al 2002, era al lloc 22.
 
Tots hem sentit aquesta cançó. La competitivitat és la qüestió fonamental que ens ha de permetre sortir de la crisi econòmica. Hi està tothom d'acord. Ho afirmen les patronals i els sindicats, els socialdemòcrates, els liberals i els conservadors. Fa molts anys que cantem el canvi del model productiu. L'estrofa és ben senzilla. Hem passat un bon grapat d'anys consumint molt a base d'acumular deutes. Aquests deutes s'han fet tant grans que ja no ens volen deixar més diners. Si no ens presten diners per consumir, consumim menys (la demanda interna cau). En conseqüència, les empreses van pitjor i acomiaden treballadors, o bé tanquen i acomiaden treballadors. I què podem fer si no podem vendre a casa nostra? Vendre fora. I què necessitem per exportar més? Primer, intentar-ho més i, a la vegada, millorar la nostra competitivitat. Productes millors, diferents i més barats.
 
Diu Michael Porter, gurú de gurús, que millorar la competitivitat és una marató, no un esprint. Es fa amb més productivitat, més flexibilitat, més R+D+i, més educació, millor regulació, millor finançament a les empreses, millors infraestructures (pensades amb racionalitat) i un munt de petites coses més. Si tot això no es fa, la realitat és tossuda i obliga a assolir-la amb mètodes més dràstics com devaluar la moneda - si l'estat té moneda pròpia - o reduir els costos laborals: abaratint la Seguretat Social o els sous. Si tot això tampoc es fa, la reducció de costos laborals s'acaba fent acomiadant treballadors. O les empreses han de tancar. Tots hem sentit aquesta cançó.
 
No obstant, per alguns que canten, aquesta cançó són romanços. Eren romanços per a Zapatero, que va dedicar 55.000 milions d'euros, el marge econòmic que tenia l'estat espanyol, a fer despesa inútil que no millora la competitivitat. Torno a repetir: 55.000 milions d'euros (compareu-ho amb "recorte más grande de la historia de España" de Rajoy: 27.000 milions als pressupostos i 10.000 en educació i sanitat retallats a corre-cuita la setmana següent). Zapatero no només no va invertir en competitivitat, tampoc va fer reformes importants.
 
També són romanços per a Rajoy. La cançó de la competitivitat de vegades costa de sentir amb el soroll de la prima de risc, de no poder pagar el deute, de l'austeritat o fallida. Però no són incompatibles. No obstant, només a aquesta urgència s'ha dedicat Rajoy. Ha fet, a mitges, una reforma laboral necessària, sí, però poca cosa més i molt en canvi en direcció contrària. Ha encarit els costos laborals, apujant l'IRPF, en comptes d'utilitzar l'IVA per augmentar ingressos. Ha escapçat el R+D+i als Pressupostos Generals de l'Estat. O ha prioritzat invertir en AVE a Galícia i a Extremadura abans que en fer circular trens de mercaderies del Mediterrani cap a Europa.
 
La setmana passada el Observatorio Económico del BBVA va publicar un informe que anunciava cofoi: "Espanya recupera productivitat i competitivitat més ràpidament que la resta d'economies de la zona euro". Romancers, ells que tampoc han fet reformes als seus balanços, ho diuen interessats en mostrar una solvència de l'estat espanyol que no veu ningú més enllà de la frontera. Són bones notícies però no caiguem en l'autoengany. És cert que les exportacions s'han recuperat al nivell pre-crisi, sort en tenim perquè encara les haurem d'incrementar molt més. No obstant, la trista realitat és que aquesta millora de la competitivitat respecte l'any passat no és producte de l'encert de cap política i s'ha fet de la manera més dolorosa possible, pel "mètode dràstic" explicat anteriorment. A l'informe no hi surt cap vegada la paraula "paro" però en aquesta competitivitat hi tenen molt a veure els 5.273.600 aturats que hi havia al gener segons la Encuesta de Población Activa.
 
Als romancers més els valdria que es comencessin a creure la cançó que canten. Que tinguin més valentia i que no deixin més les coses per l'endemà. La competitivitat la podem composar de mica en mica com si fos un espiritual negre. Serà dur però ho podem fer. Sinó sonarà a rèquiem i l'anomenaran "inevitable". Primera estrofa, un munt més d'aturats, molts més encara. Segona estrofa, als aturats se'ls acaba la prestació. Tercera estrofa, els sous baixen dràsticament i reduïm el nivell de vida. Un 22.85% potser, com la taxa d'atur?
 
 
 
 
 
 

lectures 1027 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Josep Monés logo rss
Nascut a Barcelona, amb arrels empordaneses i empeltat posteriorment a Girona, ciutat amb la qual manté una relació platònica. Enginyer Superior de Telecomunicació. Ha desenvolupat la seva activitat en el sector de la identificació electrònica, documents electrònics, targetes intel·ligents i mitjans de pagament. En l'actualitat emprèn una nou projecte i trima les veles enmig d'una forta tramuntanada.



publicitat





publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.