Final d'etapa

Aquestes eren les paraules més sentides en la roda de premsa de tancament del Festival Temporada Alta que es va celebrar ahir. Un final amb regust amarg i un ambient enrarit pel fet que l’any que ve s’haurà d’afrontar una nova edició amb el vint-i-cinc per cent menys de pressupost per la fi de les ajudes de la Unió Europea. I a tot això cal sumar-hi el dubte sobre si hi haurà una rebaixa en els ajuts de les administracions. L’error és que sovint tendim a quedar-nos amb la pitjor part de la notícia i així ho demostren els titulars que han escollit molts diaris per parlar del tancament de l’edició d’aquest any.

Reconec d’entrada que el que acabo de dir és del tot ingenu, però és ara quan s’està temptejant el terreny, i per tant és el moment d’incidir més en tot allò que ha aportat Temporada Alta a les ciutats de Girona i Salt. Ahir es van presentar unes xifres rècord que malauradament van quedar deslluïdes. Però no em refereixo només als beneficis directes, sinó l’activitat econòmica que genera aquest festival i que s’hauria de tenir en compte a l’hora de prendre segons quines decisions. Aquelles on s’anteposa la bossa abans que el prestigi i el reconeixement d’una ciutat.

Que una persona de fora de Catalunya em digui que fa tres anys va venir a veure una obra per Temporada Alta i es va enamorar de Girona, no deixa de ser anecdòtic. Però que com ella en siguin centenars, demostra que el festival s’ha convertit des de fa anys en la porta d’entrada a la ciutat de milers de persones que avui ja saben situar Girona i Salt en el mapa. Quanta gent ha tornat a la ciutat des que la van conèixer a través del Temporada Alta? La resposta a aquesta pregunta hauria de tenir molt de pes en el moment de decidir què vindrà en el futur, perquè hi ha massa en joc. Entre d’altres coses, i utilitzant les paraules d’en Salvador Sunyer, director del festival, “fer de Girona i Salt, la ciutat del teatre d’Europa”.