Dimarts, 6.9.2011. 09:04 h
Follow me
Hi havia una vegada un follower. És igual si és noi o noia, és senzillament un pobre follower, com tants d’altres del Twitter. Un dia s’aixeca pel matí i es diu, avui seguiré a tal persona, segurament recomanat per un altre usuari o senzillament perquè està angoixat i saber la vida i miracles d’un desconegut l’allunya durant una estona de la seva monòtona existència. Els primers minuts els dedica a establir el contacte bàsic i imprescindible: llegir les quatre ratlles de la seva biografia.
llegir més
Dimarts, 30.8.2011. 02:00 h
Avui en dia, demanar un gintònic sense precisar la marca de ginebra, la de tònica, els complements, si vols suc de llima i el nom de la iaia del repartidor de begudes, és un pecat. Ara tothom té un màster en ginebres i un doctorat en tòniques i deixen anar frases de l’estil “notes el gust de raïm?” “pots apreciar els matisos de cogombre?”. I l’amic expert, -que d’expert no en té res, perquè fa dos dies bevia whisky amb Coca-cola i en fa tres Malibú amb pinya-, t’explica per enèsima vegada com va néixer la beguda.
llegir més
Dimarts, 23.8.2011. 02:00 h
La escassa distancia entre tovalloles a la platja, permet certa indiscreció. Fa dos dies, dues dones parlaven sobre les lectures d’estiu i no vaig poder evitar caçar al vol part de la conversa. Una d’elles va preguntar a l’altra si havia llegit una novel·la d'un escriptor estranger. L’altre va respondre que no, però que tenia pensat fer-ho, perquè segons La Vanguardia, aquella obra es llegia en cinc hores. De seguida vaig recordar el reportatge en qüestió, de principis d’agost, i la meva indignació posterior en forma de piulada al Twitter.
llegir més
Dimarts, 16.8.2011. 02:00 h
Sembla una incongruència venint d’algú que s’ha agafat el mes d’agost sencer de vacances, però és precisament gràcies al temps que he tingut lliure, que he pogut pensar en si m’agrada o no aquesta estació de l’any. La resposta és que no, per una llarga llista de motius que he decidit enumerar.
Els “guiris”
No puc suportar-los. Mes enllà del cas de Lloret, on és fa ben palès la gravetat de la situació, és evident que es tracta d’un individu tan estrany, que es fa bastant insuportable conviure-hi.
llegir més
Dimarts, 2.8.2011. 02:00 h
Acabada de sortir de la universitat, amb el títol de periodista encara cremant a les mans és el moment de trobar feina. Aquests últims anys he anat acumulant ratlles en el meu currículum i he escoltat masses persones lamentant-se de la situació que viu el periodisme actualment. És el tema recorrent a les aules i fora d’elles, en els sopars de classe, quan inevitablement sempre s’acaba parlant d’això. De sobte es feia un silenci i algú s’afanyava a matar el tema perquè aquest era massa incòmode, amb un “no sé pas què farem”.
llegir més
1636 lectures
7 comentaris
Enviar l'article a un/a amic/ga
