La voracitat de 'Qui té por de la Virginia Woolf?'

Quan vaig saber que l’obra d’èxit d’aquesta temporada al Teatre Romea de Barcelona parava al meu poble, Tordera, no vaig dubtar ni un segon en aprofitar i comprar les entrades per anar a veure-la. Les crítiques que havia anat llegint eren, si més no, temptadores i el cartell, exquisit: sense cap mena de dubte apuntava maneres. Avui finalment ha sigut el dia de gaudir-la i mentre anava cap al teatre no he pogut evitar pensar que sovint les excessives bones crítiques són sinònim de decepció posterior fet que lluny d’apagar la meva curiositat, alimentava les meves ganes de veure finalment la nombrada obra de l’any 2011: “Qui té por de la Virginia Woolf?”. Deixeu-me dir que aquesta vegada, per sort, no hi ha hagut decepció.

“Qui té por de la Virginia Woolf?” és una novel·la de Edward Albee que va ser adaptada al cinema de la mà de Mike Nichols l’any 1966 i que ara el director argentí Daniel Veronese ha portat al teatre fent una fantàstica feina en l’adaptació del text. La representació inspirada en la societat americana del segle passat, és gairebé des del minut zero un viatge frenètic pels racons més foscos i perversos de la vida de la parella protagonista de mitjana edat: Martha i George que no deixen ni un segon de respir a un públic que en ocasions gairebé es veu sobrepassat per les situacions d'extrema complexitat representades dalt l’escenari.

Ell és professor d’història a la universitat, ella filla del rector de la mateixa i els dos tenen una d’aquelles relacions destructives difícils d’explicar: no poden estar junts però tampoc poden viure un sense l’altre. La parella desprès d’un agradable sopar arriben beguts a casa seva i esperen l’arribada de dos convidats d’última hora: Nick i Money una parella de joves que de cop i volta es veurà immersa en una nit que de ben segur, no els deixarà indiferents. Mentre avança la vetllada, es va descobrint tot un joc de mentides que, girant al voltant de la parella protagonista, deixa al descobert la infelicitat i el fracàs de la seva vida. Els dos joves observen incrèduls com la parella s’escridassa i es maltracta constantment però, tot i els inicials esforços per aturar la situació, acaben seduïts pel joc de Martha i George veient-se atrapats de cop i volta en una nit de malson. L’alcohol, els crits i les discrepàncies són el plat fort de la funció tot i que encara queda temps pels magistrals tocs d’humor que fan que públic i actors puguin relaxar-se per uns instants abans de tornar a deixar-se endur pel torrent d’emocions que embolcallen tota l’obra.

L’obra avança mentre una màxima es va repetint durant tota la representació: “Qui té por de la Virginia Woolf?”, frase que en forma de cançó amaga al seu darrera un seguit de pors que es troben de forma implícita a l’obra i que alhora, li donen el seu sentit més profund: la por a perdre el control, la por al fracàs, a les aparences, a disfressar una vida amb mentides; unes mentides que acabaran explotant a les mans dels dos protagonistes.

Pere Arquillué i Emma Vilarasau al capdavant de l’obra no només pinten el cartell de l’obra amb noms d’èxit assegurat, sinó que demostren una vegada més per què són dos dels grans noms del panorama artístic català amb una brillant interpretació de l’obra dirigida per Daniel Veronese. Els altres dos protagonistes Mireia Aixalà i Ivan Benet no es queden enrere i demostren una qualitat impecable amb la seva interpretació.

Una obra que mereix ser vista ja només pel simple fet que no et deixa indiferent; si he de ser sincera he necessitat una hora per assimilar-la i poder reflexionar sobre ella: és dura, frenètica, t’agafa, et llança contra la paret i et trepitja per al final, tot i això, aixecar-te de la butaca i aplaudir-la amb la vivacitat i l’ímpetu que només les grans interpretacions mereixen.

“Qui té por de la Virginia Woolf?” va ser representada durant tres mesos i mig al Teatre Romea de Barcelona amb gran èxit de crítica i públic i des de mitjans de febrer es pot veure als teatres de diferents poblacions catalanes. A Girona aquells qui ho desitgin la podran veure el dia 3 de març a les 9 del vespre al Teatre Municipal.