Diumenge, 5.2.2012. 16:22 h
El tren llançadora surt de Girona passat ja el migdia, provinent de Barcelona – Sants. Després d’un breu trajecte de menys tres quarts d’hora, arriba a la perifèrica i desangelada estació de Figueres – Vilafant. Aquí, els passatgers canviem de tren i pugem a una de les joies de la tecnologia francesa: el mític TGV. Alguns dels que van a dalt del TGV tenen París com a destí, mentre d’altres, com jo mateix, ens aturarem a la capital del Rosselló, Perpinyà, després de travessar els Pirineus pel túnel del Pertús, sempre sota l’atenta mirada del Canigó, muntanya que queda a mà esquerra.
llegir més
Dilluns, 2.1.2012. 11:35 h
El pes de la metròpoli pot ser aclaparador. I els gironins i gironines ho sabem molt bé. L’ombra del centralisme, real o imaginari, és allargada i només es veu superada per un localisme que és, a la vegada, revers i aliat del centralisme. Només hi ha una cosa pitjor que el centralisme barceloní i no és altra que el provincianisme gironí, el qual, sempre amarat per un orgull localista d’allò més tossut, no vol ni deixa veure que, per a Girona, la proximitat amb Barcelona és un actiu que s’ha d’aprofitar.
llegir més
Dissabte, 5.11.2011. 02:00 h
Cirurgia, no cosmètica. Joaquim Nadal, ja fora de l’alcaldia de Girona, va emprar aquestes paraules per descriure una de les actuacions més emblemàtiques del seu mandat: la regeneració del Barri Vell de Girona. Certament, el Pla Especial que es va aplicar a la ciutat vella anava molt més enllà de l’estètica, ja que es plantejava d’arrel tornar a dotar de vida un barri que, amb el pas dels anys, s’havia anat degradant de manera progressiva. Fent perspectiva, més de 30 anys després podem afirmar que la suma d’actuacions que s’han anat realitzant al Barri Vell han finalitzat amb èxit, sense que això no es contradigui en afirmar que determinats aspectes es podrien haver gestionat millor.
llegir més
661 lectures
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
