Diumenge, 19.2.2012. 02:00 h
Emprenem per primera vegada un viatge; amb la família, el viatge tan esperat de final de curs, la setmana d’estiu amb els amics i per alguns, com jo mateixa, un no parar.
Estava passejant sola pels carrers de Ho Chi Min City, al Sud del Vietnam, intentant descobrir cada racó d’aquesta fascinant ciutat, quan un noi se m’acosta i comencem a parlar. És francès, i com jo mateixa, treballa de mestre a terres asiàtiques, Singapur. Després de parlar una bona estona tot caminant, vam decidir compartir un dinar vietnamita.
llegir més
Dissabte, 21.1.2012. 06:16 h
Fa cinc anys una amiga em va regalar un Llibre titulat Records d'una nena de Cambodja. El vaig llegir llavors i l’he tornat a llegir ara. Una historia que no m’ha deixat indiferent i m’ha despertat molts sentiments. A l’anar passant les pagines eren mes les ganes de continuar llegint, descobrint la terrible historia de l’autora Loung Ung. Aquesta tenia 5 anys quan va començar tot. Una nena alegra i extrovertida que vivia a Phnom Phen amb la seva família de classe acomodada i disfrutava com qualsevol nena de la seva edat dels petits plaers de la vida, jugant amb els amics, i compartint moments amb tots els seus.
llegir més
Dimarts, 6.12.2011. 14:28 h
Ensenyant de manera divertida als nens
Porto a la Xina ja prou temps com per poder parlar en primera persona de diferents temes de la cultura xinesa. En particular, vull fer esment d’un tema que m’interessa, l’educació. En aquest país asiàtic, he treballat a diferents escoles, 3 escoles públiques de Primària durant dues setmanes, ja que era una proba pilot per mirar si els hi interessava tenir professorat estranger a temps complet a la seva plantilla, a la vegada que a dues Guarderies. A una durant dues setmanes per fer una substitució i actualment porto un mes i mig a jornada completa amb contracte de 6 mesos.
llegir més
Dilluns, 14.11.2011. 02:00 h
M’agrada cuinar, provar nous plats, experimentar amb sabors, textures.... però encara m’agrada més menjar; menjar és un plaer. Una de les coses més importants per al poble xinès és el menjar, és molt comú que es saludin amb la pregunta “Heu menjat ja”? Als xinesos els encanta menjar. Això ho vaig poder apreciar quan vivia amb la família xinesa. Acabava l’hora d’àpat i al cap de poca estona ja et tornaven a oferir menjar, que si fruita, que si pastissets... fins que havies de dir prou, Wo bao le (estic tipa).
llegir més
Divendres, 30.9.2011. 02:00 h
Donant classe a una escola xinesa © AG
Que hi ha crisis a Espanya? Doncs a la Xina hi falta gent. Aquí la meva petita història del perquè de tot plegat. Fa un temps em vaig plantejar la idea de fer de mestra a l’estranger, concretament a la Xina. Vaig enviar algun currículum més que res per veure les respostes ja que tampoc tenia del tot clar quan volia marxar. Tot i rebre feedbacks bastant positius, la majoria dient que el meu currículum era interessant, però que degut a regulacions de visat volien ciutadans amb nacionalitat Americana, Canadenca.
llegir més