Dimarts, 29 de juliol de 2014 04:31 h logo rss

Oriol Junqueras


Dijous, 14.6.2012. 16:35 h

Pirandello i Catalunya

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix





“Al teatre no s'hi ha de portar la vida mateixa. La vida no és veritat, perquè la veritat no existeix.
El que cal és recrear la vida i presentar-la com una veritat creïble.”
Luigi Pirandello.
 
Luigi Pirandello neix el 1867 i comença a escriure poesia el 1889; però el seu veritable salt a la fama no arriba fins el 1921, amb l'estrena de l'obra teatral Sis personatges en cerca d'autor. Immediatament, la Catalunya dels anys 20 s’omple de referències d’aquest autor en tota mena de publicacions periòdiques i se’n fan diverses traduccions. Així, per exemple, el 27 de novembre del 1923, un dels teatres més prestigiosos de la ciutat de Barcelona, el Teatre Romea, acull la representació de Barret de cascavells, la primera obra de Pirandello traduïda al català. Una traducció realitzada pel dramaturg Josep Maria de Sagarra, considerat un dels visionaris teatrals de principis del segle XX.

Certament, no és pas casual que, a la Catalunya de principis de la dècada dels 20, s'estrenin diferents textos de Pirandello. De fet, en aquesta època, hi ha una ferma voluntat de proveir la cartellera catalana amb un repertori internacional de qualitat. I, en aquest aspecte, gràcies a la col·laboració –entre d’altres– de Josep Cañáis, de Josep Millás-Raurell i del mateix Josep Maria de Sagarra, les vetllades selectes del Teatre Romea hi juguen un paper molt rellevant.

Pirandello transforma per sempre la concepció teatral. Tant pel que fa a la representació clàssica de la vida quotidiana, com a la progressiva dissolució de la quarta paret. En concret, els sis personatges en cerca d’autor esdevenen gairebé més rellevants que els mateixos actors que els interpreten. Tant és així que, davant la necessitat d’arrodonir el perfil d’aquests personatges mig creats, el públic acaba participant activament en l'espectacle.

Sens dubte, Pirandello situa el teatre més enllà dels cànons fins aleshores establerts, fins al punt de donar un nou sentit al concepte d’innovació teatral. Tal com s’esdevé, per exemple, amb el “teatre dins el teatre” d’Aquesta nit improvisem. Així, doncs, no és pas estrany que l’empremta d’aquest premi Nobel, considerat l'autor teatral més important de la Itàlia d’entreguerres, hagi marcat profundament el teatre català del darrer segle.

Article cedit per:

lectures 785 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Oriol Junqueras logo rss
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969)  és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. L'11 de juny de 2011 es va convertir en alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Des del 17 de setembre és el president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)



publicitat





categories

publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.