Dijous, 23 d'octubre de 2014 12:03 h logo rss

Pau Canaleta


Dimecres, 21.9.2011. 18:00 h

Desapareixerà el centre? Una societat més atomitzada? (I)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant


Comparteix





En les presentacions del meu primer llibre “L’estratègia electoral” sempre retrocedia a mitjans del s.XX per explicar l’orígen de l’estratègia electoral tal i com l’entenem avui en dia. La política d’avui, encara es basa en l’esquema que es va començar a construïr en aquells anys i potser, estem arribant al final d’aquest cicle. Si és així, serà una enorme pèrdua que ens pot portar a unes societats més radicalitzades i menys cohesionades.

Fins a mitjans del s.XX, l’estructura política a les societats occidentals -sobretot a Europa- era molt clara: les societats estàven dividides per les grans corrents polítiques dominants. La política estava organitzada a través de grans “partits de masses” que teníen “segrestada” a una part de la societat. Hi havia bàsicament tres grans partits: el partit democrata-cristià, el partit socialista i el partit comunista.
Quan es parla de “partits de masses” sempre es fa referència a l’SPD alemany, el gran partit per excel·lència. L’SPD tenia milers d’escoles pròpies, tenia el seu propi sindicat, els seus mitjans de comunicació, locals socials, ateneus, etc. i sobretot, milers de militants.
En definitiva, en aquella època, el partit acompanyava al votant al llarg de tota la seva vida. Es podia desenvolupar una vida sencera en el marc del partit: amics, parella, companys, etc. El partit era el seu món, era una societat dins de la societat.
En aquest context, el vot s’heretava: el fills votàven el mateix que els pares i els avis el mateix que els nets. La condició social i la tradició, acabaven marcant el vot de cada persona.

Hi havia doncs, poca transferència de vots entre partits. Cada partit, partia més o menys d’un nombre de votants conegut.

Què passa doncs, a mitjans de segle?

A més d’altres coses com la individualització de la societat i el debilitament de les estructures tradicionals -esglèsia, exèrcit, sindicats- apareix un fenòmen nou que transformarà el comportament polític: la televisió.

El gran mitjà de masses, arriba al menjador de totes i cadascuna de les llars provocant grans canvis socials, polítics i electorals. Segons el meu punt de vista, en provoca especialment, tres:

- Amb la TV, apareix la publicitat de masses i la majoria de ciutadans s’acostumen al llenguatge publicitari i a les tècniques de la persuasió comercial que després seran utilitzades per la comunicació política. Es consolida una societat acostumada al llenguatge persuasiu. El marketing comercial posa les bases per el desenvolupament del posterior, marketing polític.

- Si abans en tots els actes, els polítics estaven acostumats a dirigir-se a un públic convençut, amb la popularització de la TV, s’adrecen al conjunt de la ciutadania. Per primera vegada, la seva veu arriba a tothom. Això provoca que no puguin utilitzar el mateix llenguatge “partidista” que utilitzaven en els discursos que feien davant dels seus simpatitzants i hagin de crear un nou llenguatge polític. Un nou llenguatge més neutre, més polit, menys ideològic. Els polítics són conscients que no necessàriament s’adrecen a un partidari sinó que s’adrecen a tothom i per això, és important no provocar rebuig entre els espectadors. D’aquí sorgeix un llenguatge polític més neutre que pugui atraure a nous electors, el discurs que ha arribat fins els nostres dies.

- Des d’un principi, la televisió veu a la política com un gran contingut televisiu i decideix seguir constantment l’activitat política. La política també veu a la televisió com un aliat necessari per tal d’arribar a molts més ciutadans. Fruït d’aquesta simbiosi aparareix la política mediàtica, que més tard es transformarà en la “campanya permanent”. Una unió que ha arribat fins als nostres dies.

L’aparició de la TV doncs, transforma la política del s.XX fins a dia d’avui. No s’entèn la política actual, sense la televisió.

Pot estar canviant tot això? Ens acostem a una política diferent a la que hem conegut els darrers seixanta anys?

Sí. Sobretot per l’aparició d’internet. Però no només. Segurament, n’ha estat el detonant, però hi ha altres canvis que ens acosten amb més rapidesa cap a una societat i una estructura política més atomitzada, menys cohesionada, més dividida.

L’explosió de canals a la televisió i la crisi de la premsa escrita que provocarà una especialització i una segmentació de públics molt més gran en poden ser els primers senyals.

Però això ho tractarem en el proper post.


lectures 607 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Pau Canaleta logo rss
Consultor en estratègia electoral, política i empresarial. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional Llicenciat en Història per la Universitat de Girona. Soci-fundador de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Política. Membre de l’Asociación de Comunicación Política. Membre de l’Associació de Diplomats en Estudis Europeus. Associat al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya



publicitat





categories

publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.