Dimarts, 23 de setembre de 2014 22:17 h logo rss

Rafael Camps


Dimecres, 27.6.2012. 00:00 h

El llop i les preguntes

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix





Des de fa uns anys explico contes a les nits, i miro de canviar els personatges... per exemple dic que el porquet que construeix bé ca seva ho fa perquè té sentit crític, perquè per a fer uns bons fonaments ell mateix passa per un procés de reflexió, etcètera.  Perquè sincerament penso que no es pot construir absolutament res sense la templança de la reflexió, sense la capacitat crítica d'un mateix i d'altri.

A què ve tot això? Doncs mireu que astorat llegeixo per les xarxes socials que han fet fora d'ELISAVA a Jorge Luis Marzo, i sembla ser que el motiu és aquesta publicació de fa un mes, aproximadament: http://soymenos.wordpress.com/2012/05/28/lera-de-la-degradacio-de-lart-i-de-la-politica-cultural-a-catalunya/ 

Imagino que no és cap broma pesada, per desgracia, i per tant tornem a un episodi d'aquells de càrrega contra l’intel·lectual de qualitat, cosa que ja es fa en aquestes terres des de temps, com ja he dit altres vegades, dels reis catòlics.

Que ningú es pensi que ens oblidem que fa uns mesos, amb el pes de la més gran de les demagògies es van fulminar l’Espai Zero1 d’Olot, i espereu “l’aigua que baixa”...  No ens oblidem, ans al contrari! doncs es celebra aquests dies a l’ateneu olotí una expo de suport a aquest difunt espai que enguany hagués fet 10 anys.

I cal recordar també que quan l’espai era desterrat, es produí la paradoxa: espai Zero1 rebia el premi ACCA (Crítics d’Art) 2012 i precisament quan el director del malaurat Zero1, David Santaeulària, el recollia sentenciava: “Passarem de cercar el coneixement a cercar el reconeixement. Deixaran de formular-se preguntes i discursos crítics.

I és que tenim un problema de model. Mentre ens emmirallem amb una Europa que queda a anys llum de Catalunya (per molts Guardioles, Barças i Puyals que tinguem) ens anem buidant de l’autèntica capacitat de progrés, és a dir, de la raó ben aplicada, en mesura amb l’entorn, amb esperit crític i per tant de superació.

Qui em coneix ho sap, sóc el més dels optimistes i que m’oposo amb aquesta arma (optimisme) contra el programa “entristir” que no sé des de quin poder fàctic ni des de quina mà negra s’articula i que s’escampa amb la col·laboració i distribució de cada un de nosaltres. Ho sabem, d’optimistes n’hi ha més, però...  compte!! que també és cert que no només l’optimisme ens farà convertir la crisi en quelcom millor, caldrà aturar la constant pèrdua de la capacitat crítica que ens apropa perillosament a la manera de fer del porquet de la casa frèvola i, de seguir així, ens precipitarem a la més dura de les misèries perquè... el llop és molt dolent i se les sap totes. Contra ell: coneixement i esperit crític. 

 

lectures 986 lectures      

publicitat

comments powered by Disqus
publicitat



perfil
Rafael Camps logo rss
sóc llicenciat en filosofia, fa uns anys em dedico a la producció cultural. co-dirigeixo el festival ingràvid.
la cultura? tothom la vol gaudir  però gairebé ningú  la vol pagar. miraré aquí de ser crític, irònic i una mica corcó, espero arrencar algun somriure i més que despertar passions aspiro a donar pistes per a que vosaltres, lector(e)s, tingueu a bé reflexionar, discutir,...



publicitat





publicitat




arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraGirona

© AraGirona, 2014
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'AraGirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.